Macedònia busca els seus orígens en Alexandre el Gran

Publicado en ONGC

Estatua de Alejandro Magno, en el centro de Skopje. © J. Giorgi

Estatua de Alejandro Magno, en el centro de Skopje. © J. Giorgi

Vint anys després d’independitzar-se de Iugoslàvia, Macedònia va celebrar l’efemèride el 8 de setembre amb una desfilada militar que va passar per sota del nou Arc de Triomf i va finalitzar amb la inauguració del monument de 22 metres d’alçària d’Alexandre el Gran a la plaça principal de Skopje. Aquestes obres són part del projecte Skopje 2014, una reforma urbana que està duent a terme el govern nacionalista al centre de la capital. Tot i que el país balcànic, amb dos milions d’habitants, és un dels més pobres d’Europa, segons l’oposició la reforma costarà 500 milions d’euros.

Monument d’Alexandre el Gran a la plaça principal de Skopje.

Aquesta escenografia, però, és la cara visible del procés que rep el nom d’antiquització, que està tirant endavant el govern de Nikola Gruevski des del 2008. Aquest any, a diferència de Croàcia i Albània, Macedònia no va ser convidada a adherir-se a l’OTAN en la cimera de Bucarest, a causa de les seves diferències amb Grècia arran del conflicte sobre el nom, cosa que, a més, li ha costat l’ingrés a la UE. “Macedònia va patir un cop molt dur. Va ser una humiliació nacional que va causar una crisi política i l’anticipació de les eleccions”, diu Risto Karajkov, un analista de l’Osservatorio Balcani. “El govern va sortir reelegit i va fer un gir i es va tornar més nacionalista”.

L’origen de la disputa és que el petit país ocupa una part de la regió geogràfica coneguda com a Macedònia, que s’estén al nord de Grècia i a l’oest de Bulgària. Amb la independència, el nou país va passar a dir-se República de Macedònia, cosa que va provocar el descontentament del seu veí del sud, que té una província al nord amb el mateix nom.

La població de FYROM ¬–el nom provisional a l’ONU de l’ex-República Iugoslava de Macedònia– està formada per un 65% de macedonis que tenen origen eslau i un 30% d’albanesos. No obstant això, a partir del 2008 el govern nacionalista ha intentat imposar la teoria que el seu poble descendeix d’Alexandre el Gran i els antics macedonis i ha impulsat una sèrie d’imponents obres arquitectòniques dedicades a la dinastia del conqueridor. Així, el nou aeroport de la capital ha estat rebatejat com a Alexander the Great, i el 2011 el renovat estadi de futbol de la ciutat ha estat dedicat al seu pare, Filip II.

Teatre Nacional, Museu de les Batalles, Tribunal, Ministeri d’Afers Estrangers, Filharmònica.

Teatre Nacional, Museu de les Batalles, Tribunal, Ministeri d’Afers Estrangers, Filharmònica.

Tot i tenir un nivell d’atur superior al 30% i amb l’infaust record de ser el segon país del món per taxa d’atur juvenil (el 55%, precedit només per Armènia), la societat macedònia no sembla preocupar-se gaire pel nou curs impulsat per Gruevski, que, ans al contrari, gaudeix d’un suport generalitzat. “Aquest projecte és molt bo perquè la gent ha d’aprendre el nostre passat”, afirma orgullós Alexander Jvanovski, un jove desocupat de 30 anys. “És veritat que per a nosaltres seria més important tenir feina –afegeix–, però aquestes obres representen la nostra història. Jo també sóc Alexandre”.

Tot i que els conqueridors que van expandir la cultura hel•lènica van habitar Macedònia nou segles abans de l’arribada dels eslaus, les contradiccions històriques envolten també els àmbits culturals oficials. “Nosaltres som els descendents de tota la gent que ha viscut aquí i ara aquest llegat ens pertany”, diu Todor Cepreganov, el director de l’Institut Nacional d’Història. No obstant això, Natalia Popovska, investigadora del mateix institut, té una opinió completament diferent. “El que afirma el director és completament fals. És corrupció intel•lectual “, sentencia la historiadora. I afegeix: “Ell ha estat pagat per donar suport a la ideologia oficial”. Popovska, l’autora del llibre Myth for home: Pollution of identity”, que posa en dubte les tesis d’hel•lenització del govern i acusa els intel•lectuals d’haver-se alineat amb la posició oficial per interessos propis, afegeix que des de la publicació de la seva obra és difícil treballar a l’Institut.

Projecte del futur Tribunal amb les columnes de fons.

De fet, en els últims mesos el govern ha tancat els principals mitjans d’oposició i ha augmentat la pressió sobre les persones crítiques amb el procés. “Estan començant a silenciar les opinions diferents”, diu Irena Stefoska, una professora d’història de la Universitat de Skopje. “Francament, tot això és grotesc: comença a assemblar-se a la Sèrbia de principis dels noranta”.

El projecte Skopje 2014, com el va batejar l’oposició, és un conjunt d’obres que s’estan construint amb estil clàssic al centre de la ciutat, de 600.000 habitants. “Skopje ha d’assemblar-se a una veritable ciutat europea”, diu Vangel Bozynovski, un dels representants de la nova ideologia ultranacionalista. Per això, un nou palau de justícia, un teatre nacional, museus, ministeris, ponts i diverses desenes d’estàtues estan transformant el centre de la ciutat. “Tenim l’obligació de completar la història arquitectònica”, afegeix l’arquitecte de la Memorial House Mother Teresa, la primera obra que s’ha inaugurat.

Bozynovski, a més de ser un dels projectistes, és el president de l’Associació d’Arquitectes de Skopje, que lidera aquesta reforma urbana.

Vangel Bozynovski, president de l'Associació d'Arquitectes de Skopje.

Vangel Bozynovski, president de l’Associació d’Arquitectes de Skopje.

“Estem intentant reconstruir la veritable història de Skopje, i aquest és el motiu pel qual això no és una escenografia com Las Vegas”, diu. L’associació que presideix compta amb tot just un centenar de membres dels 1.500 arquitectes que treballen a la ciutat; la que reuneix la majoria d’aquests professionals és l’Associació d’Arquitectes de Macedònia.

Des del Guerrer a cavall, el nom amb què es va batejar l’escultura d’Alexandre el Gran per evitar més tensió, es pot veure, a un centenar de metres, un enorme arc de triomf. “Si tens un estat durant més de 20 segles, has combatut tantes guerres i al final has guanyat, necessites un arc de triomf –explica l’arquitecte–. Aquest era el centre de la part est d’Europa i des d’aquí es va expandir la civilització. Els eslaus no existeixen i molta de la història europea és falsa “, conclou.

La professora Irena Stefoska, en canvi, llegeix entre línies l’operació urbanística de Skopje i assegura: “L’objectiu d’aquesta ideologia d’estat és diferenciar-se del període socialista i crear una nova marca de país. Al mateix temps les tecnologies utilitzades per crear aquesta marca són del segle XIX”. I conclou: “Hi ha un col•lega meu, també professor d’història, que defineix l’antiquització com a bucefalització, parafrasejant el nom del cavall d’Alexandre el Gran. Prefereixo prendre-m’ho amb humor per no plorar”.

Las fotos del reportaje son de Jéronimo Giorgi.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s